-Però jo estava bé, fins que en Mik va apareixer! -va dir en Tom.
-Algunes persones no necessiten a l'ombra, en canvi l'ombra si que necessita a les persones. Cada persona té dos tipus de reflex: la seva part dolenta i la seva part bona, normalment les ombres en són una barreja, però les ombres que necessiten a la seva persona acostumen a ser el reflex malvat. Aquestes ombres s'anomenen Mik. Aquest nom ve d'una llengua extingida que sembla ser que ningú en sap res, significa "La part bruta" o "La part dolenta", així se'n deia a aquestes ombres, manipulaven a les persones fins que aconseguien que aquestes es convertissin en el seu reflex malvat.
-Com pots desferte'n.-va preguntar la Lara.
-Això és el que porte'm investigant des que vam morir.- va dir amb ansietat el seu germà.-Fa tres anys! Tres! No podem marxar d'aquesta casa!
-Per què?- vaig pregutar.
-La seva ombra és dolenta.- va dir assenyalant a un noi que semblava una mica espantat.- cada cop que sortim d'aquesta casa, quan li toca sortir a la seva ombra, ella es posa a riure i caiem en un son profund i ens despertem altre cop a dins. Hem llegit centenars de llibres, però a cap ni un no hi posa res sobre com desfer-se de les ombres dolentes.
Abans de que ningú pogués dir res va passar una cosa increïble que ningú esperava.
La porta de l'habitació on estaven es va obrir de cop, la noia que havia obert la porta va deixar anar un xiscle, va quedar-se blanca i es va arrepenjar a la paret.
-Ca... Carla!?- van dir en Tom i la Lara, desconcertats en veure la seva companya d'institut dins d'aquella casa.
