Capítol 1: Hola, Lara.

Era de nit i la Lara s'acabava de posar dins al llit, a la seva cara s'hi mostrava tristesa, abans d'apagar la llum va observar la seva habitació: molt espaiosa, les parets i el sostre eren d'un color grissos, els armaris, estanteries i mobles eren de fusta. Hi havien uns pocs pósters de les estrelles, d'una finestra rodona al costat del seu llit en sortia la llum de la lluna plena.
Va apagar la llum i va descansar el cap sobre el coixí. Vaig comprovar que no podia dormir al veure com en la seva cara pàl·lida els seus ulls verds encara estaven oberts.
-Hola, Lara. -vaig dir en veure la seva tristesa.
-Qui ets!? -va dir sobresaltada mentres obria el llum.
Va observar la seva habitació amb el cor a mil per hora, sense veure'm.
-Surt d'allà on siguis!- va dir amb la veu tremolosa.- Trucaré a la policia!
-Sóc al teu costat.
Va girar-se en sec, però a la paret només hi havia la seva ombra.
-Qui ets? On ets? -va dir repetidament amb una mà al cap.
-Sóc la teva ombra.- aleshores vaig sortir de la paret i el meu cos va agafar volum.
No s'ho va creure, vaig necessitar tota la nit per fer-li veure que en realitat jo era la seva ombra. Al matí la Lara va agafar un jersei de coll alt negre i uns texans del mateix color per vestir-se.
-No m'agrada aquest jersei.- li vaig dir.
-I que vols que el posi?.- em va etzibar malhumorada.
-Això!- vaix dir somrient, assenyalant una brusa negre, una mica escotada.
Ella va fer que si amb el cap i se la va posar, a continuació va anar a esmorzar i després a dutxar-se.
-Et faras alguna cosa als cabells oi?
Ella va posar els ulls en blanc, jo vaig insistir-hi.
-De veritat! Fes alguna cosa, aquests cabells semblen una escombra!
Vaig haver de fer-li un pentinat amb acces de laca i espuma, però al final li va quedar prou bé; tot seguit li vaig fer posar brillantor de llavis i rimel.
Quan va arribar a l'institut havia canviat molt. Preocupada em va preguntar si em veurien.
-No! Ells em veuran només com una ombra qualsevol.- li vaig picar l'ullet.
Entenc que estigués preocupada, qualsevol persona que veies la meva figura s'espanataria: de fet només soc una ombra, un cos negre.