Al anar cap a l'institut amb la Lara cap de les dos deiem res, les dos capficades en l'estrany comportament d'en Tom. Però només jo tenia una explicació, que no podia donar si no n'estava del tot segura.
En veure en Tom vaig poder comprovar perfectament que la meva terrorifica suposició era ben certa, aleshores vaig decidir ajudar d'una manera prudent a la Lara i en Tom, sense fer mal a ningú.
-Fes veure que estas enfadada amb ell, no li parlis ni que t'ho supliqui.
-T'has begut l'enteniment?
-Fes-me cas, ja se perquè necessita la teva ajuda, en Tom. Quan s'acabin les classes t'ho explicaré de seguida.
Ella, extranyada, va fer que si amb el cap i va passar-se tot el dia ignorant-lo, no va dirigir-li ni la paraula ni una sola mirada. Al acabar la classe vaig veure a la cara de la Lara que aquell havia sigut el dia més llarg de la seva vida. Al arribar a casa, obrir, tancar la porta i posar-se a la seva habitació li vaig dir tot el que havia guardat gairebé cridant:
-És la seva ombra! L'ombra d'en Tom és dolenta, l'obliga a anar pel mal camí.
-Què? Però com pot ser això?
-Molt poques persones arriben a coneixer la seva ombra- vaig dir tranquilitzant-me-, menys d'un u per cent. La majoria són com les persones tan en aspecte com en caràcter, una mica més impulsives i segures, això si. Però n'hi ha d'altres que només es presenten per convertir el cor d'una persona bona en una pedra, els converteixen en insensibles acabant amb tot el que estimen.
-No podem deixar que això passi.
-Ja ho sé!
Aquí és va acabar la conversa, haviem de trobar una manera d'ajudar en Tom, però no sabiem com. Vam passar-nos gairebé tota la nit, aleshores vaig mirar l'escriptori de la Lara on hi havia un rellotge, eren les 5:14. Aleshores se'm va acudir.
-Ja ho sé! Ja sé com ajudar-lo! -vaig dir, feliç.
Tardariem un temps, però ho aconseguiriem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada