Quan vam arribar a casa la Lara estava força animada, jo en canvi estava més aviat preocupada, havia vist alguna cosa dolenta en aquell noi, però no n'estava segura del tot. Vaig deixar de pensar-hi i vaig parlar amb la Lara una bona estona.
L'endemà de bon matí va fer el que feia sempre i quan va arribar a l'institut, en Tom va saludar-la amb to d'allò més simpàtic, després va convidar-la a seure amb ell a l'hora de dinar, ella va aceptar. Van anar a classes i alhora de dinar va passar a buscar l'horroros dinar que la cuinera els havia preparat i va dirigir-se a la taula on hi seia en Tom, va seure al seu costat i el va saludar.
-Vols alguna cosa? -va preguntar de mala manera en Tom.
-Però... Tu m'has dit... -va intentar explicar-se la Lara, desconcertada per com la tractava en Tom.
-Deixa'm dinar tranquil! No vull que em molesti una pringada com tu. -va dir cridant de manera que tothom ho va sentir.
La Lara va marxar, va llançar el dinar a les escombreries i va tancar-se al lavabo. Jo per respecte no vaig entrar-hi. Totes les persones del menjador havien esclatat a riure.
-Lara?
-Deixa'm! -va dir ella enfadada.- Des que has aparegut tu que m'humilien més del que ho feien!
Vaig entrar, la Lara tenia tot el màquillatge escorregut per la cara i unes llagrimes li queien per la galta.
-Tranquilitzat.- vaig consolar-la.- Se'n penedira i et demanara perdo ben aviat.
-No ho crec pas això!
Al sonar el timbre la Lara va entrar a la classe esquivant les mirades curioses dels alumnes que tenien ganes de saber més informació del que havia passat a l'hora de dinar. Van fer la classe de tarda i a l'hora de plegar, de camí cap a casa seva en Tom va aturar-la.
-Que vols? -va dir sense mirar-lo.
-Perdona'm siusplau.
Jo li vaig dirigir una mirada com si digués <<Que no t'ho havia dit?>>, la Lara no li va contestar.
-Necessito que m'ajudis...- va dir ell molt fluixet.
-Ara em demanes ajuda?
-Necessito la teva ajuda.- va suplicar.- Escolta'm bé.
Va mirar banda i banda i la de sobte la seva expresió va assenyalar terror, al cap d'uns segons va canviar altre cop l'expressió, aquest cop va posar mirada gèlida i va cridar perquè ho sentis tothom:
-Escolta tia! Vols deixar de seguir-me, n'estic bastant cansat!
La Lara va quedar del tot desconcertada i va marxar cap a casa gairebé plorant, no va obrir la boca amb tot el que quedava de dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada