Vaig esperar-me gairebé una hora al costat de la Lara, sense entendre res del que hi havia escrit a la pantalla del xat privat.
De sobte va parar d'escriure i la pell se li va posar de gallina, el seu cor, com el meu se'ns va asselerar.
-Que passa!?- vaix preguntar-li, preocupada.
Vaig observar la pantalla, la fotografía de perfil d'en Tom s'havia tornat negra. S'havia desconectat.
Fins que no van passar uns segons la Lara no va poder respondre a la meva pregunta, així que amb veu tremolosa va llegir els missatges un per un:
Tom: Hola.
Lara: Hola.
Tom: Estic molt nerviós! Et parló d'en Mik, oi?
Lara: D'en Mik?
Tom: La meva ombra.
Lara: La teva ombra té nom? (o_O)
Tom: Clar! La teva no en té?
No! Jo no en tinc de nom, les ombres no en tenim cap de nom. És com si volguéssis posar nom al teu reflex del mirall.
Lara: No, la meva ombra no en té pas! És igual, parlam d'en Mik.
Tom: Va apareixer a la meva habitació ara fa dos messos, el primer dia va ser molt simpàtic amb mi, va ajudar-me molt amb tot.
Lara: I després?
Tom: El dia següent va ser tot el contrari, m'amenaçava dient-me que si no feia el que li deia faria mal a la gent que estimo: als meus pares, a la meva germana petita, a la meva avia, als meus amics.
Lara: Una ombra pot fer mal a una persona?
Tom: No ho sé, però no vull arrisgar-me.
Lara: Ho entenc...
Tom: Lara... Tinc por, molta por.
Lara: T'ajudaré.
Tom: Però el pitjor és que hogdfliasydvflaosudgfladhksfglasyhkdgfañldyhksgfdisygcvvsa.
Lara: Tom?
Lara: Tom! Contesta!
Tom: Lara! Ajuda'm! uidgñswfuiañlsidyfcaliysdfcv
Lara: Que passa!?
Tom: Em poseeix!
Al posar aquest missatge es va desconectar. La Lara va mirar-me seriosa, amb por a la mirada i va preguntar-me:
-Les ombres podeu posseïr-nos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada