Cap de les dues ens sabiem a venir del que la Lara havia llegit, jo no sabia res sobre poseïr humans; suposo que en Mik era una ombra molt més llesta que jo. Al no poder donar-li cap resposta cap de les dues vam parlar, al dia següent en Tom no va apareixer per l'institut, ni tampoc els següens dies.
Durant aquell temps que ens havia deixat en suspens la Lara se'l passava escoltant música clàssica, no feia res més: menjar, estudiar i escoltar música. No dormia a les nits.
-Per què escoltes aquesta música? -vaig preguntar-li.
-És l'única manera que tinc de desapareixer d'aquest malson.- va dir amb un fil de veu.
-La música que escoltes és molt trista.- vaig dir.
-La necessito per sobreviure.
Vaig callar.
Aquella nit totes dos vam pensar el mateix. Després d'una setmana sense que en Tom aparegués, en una espera que durava una eternitat, una espera en busca de un miracle que no arribava. Ja n'hi havia prou d'esperar aquest miracle que mai arribaria, l'aniriem a buscar; hi haviem de fer alguna cosa.
Era dilluns i faltava una setmana per a les vacances de Nadal. Aquell dia a la Lara la matava el cançament, ja no podia ni aguantar-se dreta.
Va passar el matí en blanc, a la tarda, mentres baixava les escales de l'institut algú li va donar un cop i les seves forces la van abandonar, va caure al terra i llavors... Res.
Ens vam despertar al terra fred on haviem caigut, va mirar el rellotge; feia mitja hora que havien començat les classes. Totes dos ens vam estranyar que ningú no hagués ajudat a la Lara, ja feia temps que el món anava més depressa que ella.
Va suspirar mirant al terra, hi havia unes gotes de sang; és va tocar el cap i va observar la mà vermella.
<< M'he degut donar un cop al caure>>. Vam pensar totes dos, ja que tenia un bon trau.
Aleshores, amb un mal de cap espantós vam dirigir-nos a la classe, la Lara va trucar i quan la profesora li va obrir la porta es va espantar al veure com un rajolí de sang li baixava galta avall.
-Mare de Déu! Lara, que t'ha passat?
-He caigut i m'he quedat inconcient una estona.- va dir ella més morta que viva.
Aleshores va fixar-se que tothom la mirava, i a davant de tot va creuar la seva mirada amb la d'en Tom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada