Capítol 8: Quan pegues a una ombra.

Després de que la professora la portés al metge i li posessin cinc punts al trau, la Lara va anar a parlar amb en Tom.
-Tom! Em tenies preocupada!
En Tom no va dir res, va agafar-li la mà i li va deixar un paper arrugant entre els dits on hi posava amb lletra bruta:

<<Lara, a casa meva a les sis i mitja. Tinc por, vull desfer-me de la meva ombra però no sé com... M'agradaria buscar informació a internet. No faltis siusplau!>>

Ella va guardar-se la carta com si es tractés d'una tresor i va dirigir-se a casa seva.
Va mirar l'hora, dos quarts menys cinc de sis. Va preparar-se i va marxar cap a casa d'en Tom, mentres caminava notava els seus nervis. Jo tenia un mal presentiment.
Vam arribar i va trucar tres vegades, una mà pàl·lida va obrir la porta i amb la veu tremolosa la va convidar a passar. En Tom va conduir-nos fins a una habitació, a la porta hi havia tot de rètols penjats que deien coses com: "Deixa'm patir tranquil", "Vull estar sol, puc?" o "No entris". Al entrar vaig fixar-me en aquella habitació fosca i freda, també molt petita; hi havia un armari, un prestatge, un llit, un escriptori amb un ordinador a sobre i una taula amb una ràdio amb disquets antics de música clàssica.
-Deixa't veure, Mik. Ella ja sap qui ets! -va dir en Tom, malhumorat.
Aleshores al seu costat en va apareixer una figura fosca semblant a en Tom, va donar la mà a la Lara i li va etzibar:
-Sóc en Mik. Sàpigues que no tinc intenció de fer amigues com... Tu.
-El sentiment és mutu.-va dir ella amb menyspreu, i hi va afegir amb veu de fàstic:- Mik...
Jo vaig deixar-me veure als ulls d'en Tom i la seva ombra.
En Mik va somriure malèficament, va anar cap a mi i va angrapar-me els cabells, va començar a estivar-los. Vaig cridar, i vaig sentir com també o feia la Lara. Al fer mal a la teva ombra també et fan mal a tu.
En Tom no va entendre bé la situació i va agafar la seva ombra pel coll, les seves respiracións és van tallar i aleshores, ell va deixar anar a la seva ombra.
Com si ja hagués previst aquella situació va agafar un troç groixut de fusta del terra i li va donar un cop al braç. En aquell mateix instant tan en Tom com la seva ombra van caure a terra grinyolant, vaig fixar-me en el braç del pobre noi.  El tenia trencat. Va posar-se de genolls i va donar un cop de puny a la seva ombra que va significar donar-se'l ell mateix. Uns segons més tard va eixugar-se la sang que li baixava pel llavi.
Va tornar a agafar la fusta del terra i la va aixecar sobre el seu cap.
-Tom! No! -vaig cridar, en veure el disbarat que estava apunt de fer.- No li donis cap més cop!
Però ja era massa tard, tan ell com la seva ombra estaven estesos a terra sense sentits a causa del fort cop al cap contra el troç de fusta amb l'ira d'en Tom.
La Lara va arrossegar-lo com va poder fins al metge més proper. Hores més tard en Tom es va despertar a l'hospital de la ciutat del costat.