Ens van deixar seure a les butaques i ells a les cadires.
-Com heu arribat aquí? -va preguntar en Jon, el germà de la Lara.
-Doncs abans d'ahir vam passar per aquí i vam veure una ombra. -la Lara va assenyalar l'ombra què havíem vist.- Vam decidir entrar per resoldre uns problemes...
-Quins problemes?- va preguntar l'ombra d'en Jon.
Vam mirar-nos a en Mik. I ell va saltar de la butaca fet una fúria, endevinant el que tots pensavem:
-De veritat sou tan imbècils que penseu que us podreu desfer de mi? De veritat?- aleshores va canviar el to de veu burleta per un altre de fred.- Doncs jo sóc tu mateix, Tom, i pots fer tot el que vulguis: corre caminar,... fins hi tot volar! No pots escapar-te de tu mateix. Jo sóc un reflex de tu.
-Calla! Calla! -va cridar en Tom, encarant-se a la seva ombra.- Tu i jo no som la mateixa persona. Mik, tu ets un monstre!
-Has dit Mik? - va preguntar l'ombra que havíem vist a l'habitació.
-Si, el meu nom és Mik! -va respondre ell de mala manera.
-Ets, tu.. Ets...- va començar la fantasma de l'ombra que havia preguntat.
-Una ombra bruta.- va acabar l'ombra de la noia.
En Mik va riure per sota el nas i es va asseure a la butaca.
Al veure la nostra mirada interrogativa va començar a explicar-nos una història sobre les ombres, increïble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada