Ens la vam mirar estranyada mentres ella tenia la mirada fixada en un dels fantasmes, vaig mirar on ella mirava i vaig topar amb la mirada d'un noi d'uns divuit anys, reconeixia aquella cara tan semblant a la de la Lara.
Havia mort un 15 de març a les tres quarts de sis de la tarda, juntament amb els seus pares en un accident de cotxe. La única supervivent d'aquell accident havia estat una nena de tretze anys que s'acabava de quedar orfe i va a passar a viure amb la seva hipòcrita tieta, única familiar propera que li quedava.
Si, aquell fantasma pertanyia al germà de la Lara, que va corre a abraçar-la.
-Lara! Què hi fas aquí? -va preguntar el fantasma, amb felicitat.
-Encara no ho sé...- va dir ella, eixugant-se les llàgrimes.
-Hem vingut a buscar respostes.- va dir en Tom, seriós.
-Doncs esteu buscant el mateix que nosaltres.- va dir un dels fantasmes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada