- Lara, Tom,...Per què estàn tan pàl·lids uns i per què són tan foscos els altres? Què està passant a aquí? -va ploriquejar ella.
- No saps el què acabes de fer, Carla! -va grunyir la Lara.- No tens ni idea d'on t'acabes de posar!
- Ho he sentit tot! Sabia que passava alguna cosa estranya: canvis d'humor, faltes a les classes, sortides a les nits... Què és el que està passant? -va cridar posant-se molt nerviosa.
- Calma't, Carla! -va ordenar en Tom amb veu firme.- Nosaltres no som culpables del que està passant, només busquem solució a aquest terrible problema. Ves-te'n d'aquí, no cal que ho expliquis, ningu et creurà.
- He preguntat que que passa aquí!- va seguir ella.
En Mik va aprofitar aquell moment per posar-se dins del cos d'en Tom i posseir-lo altre vegada. En Tom va adonar-se'n abans de ser dominat per en Mik i va cridar:
- Marxeu d'aquí! Aparteu-vos de mi!
Va fer tard, just acabar l'exclamació va llançar-se damunt de la Carla amb una mirada endimoniada i va començar a escanyar-la. Ella intentava respirar sense aconseguir-ho i desfer-se d'en Tom, però no aconseguia.
- Lara! La matarà! -va cridar en Jon.- Fes-hi alguna cosa!
Ella va agafar una cadira i va apropar-se a el cos d'en Tom posseit per a en Mik. I va aixecar-la sobre el cap, però dubtava.
- Fes-ho, Lara! No és en Tom, fes-ho abans que sigui tard! -cridava el seu germà.
Abans de que deixes caure la cadira sobre seu, en Tom va tornar en si, cansat com si hagués fet un gran esforç va deixar anar el coll de la Carla i aquesta va agafar aire.
- Ho sento!- va dir mossegant-se el llavi i aguantant les llagrimes, li ho deia a la Carla.- Sento deixar-te sola, però és massa perillos que continui.
Cap dels de la sala va entendre a que es referia el noi amb aquelles paraules fins dos segons més tard, quan va arrencar a correr fins a l'única finestra que hi havia a la sala i va llançar-se al buit.
- Tom! Nooo!- va cridar la Lara, però en Tom ja estava caient apunt d'impactar contra el terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada