- Tom?- va atrevir-se a dir la Lara, mentre posava la ma sobre la seva esquena.
Va posar-lo mirant en l'aire i va subjectar-li el cap per observar-ne l'enorme ferida que havia fet al topar contra el terra.
- Lara? -va dir ell movent els llavis amb la veu gairebé apagada.- Lara... No deixis que visqui... Si us plau!
- No deixis que mori, Lara! -va cridar en Jon pel forat que havia fet en Tom al llançar-se per la finestra.- Si mor quedarà atrapat a aquí com nosaltres, potser per sempre!
La Lara va mirar a amunt, la finestra no estava a més de deu metres, però l'impacte contra el terra podia haver sigut pitjor. Va treure's un mòbil de la butxaca i va trucar a urgències.
- No hi ha cobertura, ajuda'm Carla.- va dir agafant en Tom pels braços i aixecant-lo.
- Què fas?- va preguntar ell.- Deixa'm a aquí.- els seus ulls ni tan sols la miraven i tampoc semblava haver escoltat les paraules del fantasma.
- Lara! No t'oblidis de nosaltres!- va cridar l'ombra del seu germà.
La Lara no li va contestar i entre les dos noies van aconseguir portar-lo fora la casa, on algunes persones van unir-se a l'ajuda del noi, que semblava trobar-se en una estranya alucinació. Van portar-lo a l'hospital, de camí vaig adonar-me d'un detall:
- On és en Mik!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada