Capítol 15: Comencem...

La Lara estava asseguda a l'habitació de l'alberg escrivint al seu diari, jo me la mirava fixament sense entendre res del que escrivia a la petita llibreta de tapes negres:
                  Dia 10 de desembre. 22:45 h.
     Avui és el primer dia de les colònies a la muntanya.
M'he llevat a les cinc del matí, mitja hora després ja estava a l'estació de bus, he esperat que arribés el Tom; l'únic que necessitava és parlar amb ell, l meu únic amic. Com que no l'he vist he pujat al vehicle i m'he assegut ben endavant, al costat de la finestra. He esperat uns minuts sense apartar la mirada de la finestra, he mirat l'hora, no ha aparegut i he pensat que no vindria. M'he entristit i e aclucat els ulls amb pena, uns segons més tard una mà freda m'ha tocat l'espatlla. He girat el cap sobresaltada i m'he creuat amb la mirada d'en Tom, em mirava amb un somriure enigmàtic com si les dos setmanes que feia que no ens veiem s'haguessin convertit en dos minuts.
L'he saludat somrient i ens hem posat a parlar, després de passar-se tots aquells dies tancat a l'habitació, buscant informació sobre les ombres semblava haver descobert algunes coses importants, però que no podia explicar-me, ja que en Mik ho podia sentir tot.
Hem arribat i els professors ens an aclarit la feina que hauriem de fer en aquell lloc de mala mort: un diari dia a dia, investigació i treball on hi constessin les dues coses.
No sembla complicat tot i que no sé si faré aquest treball, doncs ja no tornaré a l'institut.
Després ens han portat fins aquí l'alberg, amb compte on posar els peus ja que tot està nevat i congelat.
L'alber és un lloc espaiós, les parets pintades de colors i decorades amb murals. És més que suficient per a les dues-centes persones que passarem els quinze dies.
A la meva habitació hi ha la Carla, suposo que m'intentarà fer la vida impossible, però jo ja no sóc una nena petita, així que no m'hi esbarallaré pas, i més quan hi ha tantes coses en joc, hem de torbar la manera de destruïr l'ombra d'en Tom.
Així que jo hi en Tom hem passat la tarda en una saleta que em descobert amb dues butaques i una tauleta, no sabem segur si a l'amo de l'alberg li farà gairé gràcia saber que estem allà. Per sort hi agafem Wi-Fi amb el portatil d'en Tom i podem anar investigant sobre les ombres.
I hem descobert una cos impressionant: prop d'on estem hi ha una casa d'ombres. Encara ho estem investigant, per això no tenim ni idea de què és ni de qui hi ha.