Capítol 16: Veure per creure.

          Dia 11 de desembre. 19:38 h.
Encara no puc creure el que jo i en Tom em descobert aquest matí.
Eren les sis i em decidit anar a passejar pel poble, tot i que es molt petit ens hem posat per un caminet estret i ens hem desorientat del tot. Hem anat a petar en una casa de les afores, no costava gaire de saber que estava abandonada: la porta de fusta podrida mal tancada, les finestres obertes amb els vidres trencats, la façana coberta de verdet i mal cuidada, la teulada mig caiguda i el jardí ple de males herbes.
De sobte un terrible soroll ens ha cridat l'atenció, no hi havia ningú al nostre voltant, aquell soroll ha sortit de la casa.
He sentit els meus batecs del cor i com se'm posava la pell de gallina, he badat un moment i m'he espantat en veure en Tom. M'ha agafat la mà i he notat com tremolava. He mirat on els seus ulls miraven, a la finestra de la casa i m'he topat amb la mirada freda i terrorífica d'una ombra que semblava divertir-se amb la nostra reacció. Aquesta ombra era diferent a en Mik o la meva; la seva cara estava arrugada i gastada, semblava d'una noia jove tot i que envellida pels anys, tenia els cabells mal cuidats i despentinats i portava un vestit brut.
-Qui ets!?- ha cridat en Tom dissimulant la por en la seva veu.
Però l'ombra ja havia desaparegut.
Hem tornat cap a l'alberg amb molta angoixa i em buscat informació d'aquella casa per internet, el títol del document que hem trobat tenia com a títol "La casa de les ombres".
-És una gran coincidència haver arribat justament en un poble on hi ha això...- he dit estranyada.
-No ho crec...- ha dit en Tom assenyalant un paràgraf on hi posava una cosa semblant a això: 
<<Les cases d'ombres són freqüents als petits poblets antics, on hi habiten fantasmes i les seves ombres.>>
El cor em va fer un sal en llegir allò.
En acabar de llegir aquell text tots dos sabíem que havíem de fer: entrar a la casa.
Només pensar en aquesta idea de bojos ja se'm posaven els pèls de punta, normalment no hauria fet cas de les histories que pots trobar per internet, però aquella vegada no en dubtava.