Dia 12 de desembre. 23:50 h.
Estic angoixada... Tinc por de que demà alguna cosa dolenta passi, de fet tinc el presentment que em passaran coses molt dolentes.
Em costa reconeix-ho, però començo a tenir por de la meva ombra. De vegades em pregunto si és dolenta com la d'en Tom... De fet, des que la vaig conèixer que no paren de passar coses estranyes. També penso que, tot i que la majoria de coses són terribles, la meva ombra m'ha fet despertar d'una mena de mal son.
Llavors em pregunto: per què m'he posat en aquest embolic? Un amic m'ha demanat ajuda, però ningú m'obliga a fer això per a ell. Aquesta pregunta, però, és fàcil de respondre: com que ja res no té sentit, no tinc futur i he perdut la fe en els finals feliços, ja no tinc res a perdre.
Com deia la meva avia: que sigui el que Déu vulgui...
En Tom i jo ja tenim preparades dues motxilles on hi hem posat un parell de llanternes, espelmes, un encenedor i dues begudes energètiques.
Demà tenim tot d'activitats preparades, així que fins les onze del vespre no podrem marxar. No ens fa gens de gràcia haver d'anar-hi de nit, però no tenim més remei. Tampoc tinc gens de confiança amb la meva sort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada